Les últimes notícies cridaneres per a la meua humil persona han arribat dels militars. Per una banda tenim el cap dur d'un dictador, del coronel Muamar Gadafi, que té a tot el seu poble cremat i així i tot es nega a dir adéu. I per altra, el robatori en una armeria de l'exèrcit espanyol sense cap mena d'oposició.
Un colp d'estat poques vegades duu res bon (hi han excepcions com la revolució del clavells a Portugal), però la majoria, a la llarga, no donen més que problemes. Això està passant a Libia. Qui no arriba al govern amb el consentiment del poble acaba fart de poder i atresorant una riquesa immensa mentre la major part del seu poble viu en la misèria. I d'eixa misèria, a vegades, els que menys tenen són el motor del canvi. No aquells que asseguts en els òrgans de poder parlen i parlen mentre la gent del carrer mor per uns ideals de llibertat. Per favor, siga'm més humans i preocupen-mos més de les persones i no de com afectarà a la butxaca una decisió que, de lluny, es nota correcta, i que no és altra que intervindre per traure un militar autoritari del poder.
I sense tanta preocupació per la nostra democràcia (o sí?), a Espanya encara pequem de gent retardada. Com pot ser que es puga robar tant fàcilment armes d'una armeria militar?? La resposta és ben senzilla. La llei del mínim esforç ha fet que la frase 'que aquesta merda se la menge un altre' siga la primera de la classe. Si els militars (pobrets) no volen patrullar, doncs li concedim a una empresa privada la vigilància exterior de l'instal·lació. Però, per a que estan els soldats si nò és per vigilar eixes armes?? per què hi ha que pagar a una empresa privada per una feina que haurien de fer (a priori) els que més qualificats estan per realitzar aquest tipus d'accions??. Açò és vergonyós!!!
