La designació de Barack Obama com a premi Nobel de la Pau, he de ser sincer, no m'ha agradat gens. El president nord-americà encara no ha fet res de profit. Moltes promeses i bones intencions, però res més (sigam clars). Si els premis Nobel foren sempre per a futures promeses estaríem apanyats. No pots recolzar (moralment, però també monetàriament) la tasca d'una persona si encara no saps com va a desenvolupar la seua acció.
Pau...és una paraula molt complicada d'aconseguir. I Obama encara no pot parlar com un apòstol de la pacificació quan el seu país està encara ficat en dues guerres: Iraq i Afganistan (no vull parlar de les encobertes, que d'això els Estats Units sempre han estat ben servits). Tampoc les rel.lacions amb els seus enemics de l'eix del mal van per bon camí. Corea del Nord va a la seua (com sempre) i l'Iran podria ja fabricar la bomba nuclear.
Problemes que se li acumulen a l'administració Obama i que, si ix a la perfecció d'ells, sí podrien aconseguir que em plantejara recolzar la nominació (no que guanyara perquè hi ha gent anònima que amb el seu treball està aconseguint, a xicoteta escala, grans resultats).
