Les marqueses contraataquen....

Com un espanyolet més, em trobe ja en la meua primera parada de vacances. Biar, com sempre, és lloc obligatori per a passar uns díes (ho recomane). Però ni ací em deixen descansar aquelles persones que (no sé per quina raó) es senten superiors al altres.

Estava jo en la cua del supermercat i davant meu estava veient una situació que m'ha ficat dels nervis. Una marquesa (el seu significat en el meu vocabulari particular és una dona de capital, de Madriz o la València castellana, de familia reaccionaria i acomodada, que encara pensa que existeixen les anomenades 'famílies' de Franco. Els 'senyorets' que diem en els pobles, que encara pensen que anem en burro i duem boina).

Doncs bé, una d'eixes marquesetes volia que li dugueren la compra a casa (cosa normal), però eren vora les dos i el repartidor no podia anar fins la vespra (l'horari és l'horari). Ahí s'ha montat l'escena. La 'senyora' cridant-li a la pobre caixera i al mateix temps fent-se de notar que duia una criada sud-americana. Un espectacle, senyors, un espectacle... Les mirades entre els que estaven en la cua eren entre caxondeo i mala llet.

La dona renegant i la xica preguntant-li la seua direcció. Aiii!! la marquesa, erre que erre, dient que allí tots la coneixiem (jo no, ni ganes, i tampoc crec que molts de la cua), que havia fet ja comendes en eixe supermercat, i que no tenia perquè donar-li el número de la porta de sa casa....bufff!! Faltava la pitonisa Lola per a averiguar-ho ("yo no lo sé, sólo sé que los números de la calle empiezan desde el ayuntamiento", ole, ole...deducció bàsica i damunt creguent que tenia la raó).

I jo pense, per quatre díes que vens al xalet o el que tingues, per què has de donar pel sac?? A més, en definitiva sempre he pensat que no sempre és millor esser humà qui 'farda' de riquessa sinò aquell que aporta alguna cosa de profit a la humanitat. I la marquesa només duu mala llet, al menys per a mí i la resta de la cua del supermercat (i no vuig parlar de la caixera, santa paciència)