Fa ben poc vaig estar de compres amb la meua parella. I clar, com qui us escriu no li agrada ni gens ni mica anar de tendes, em vaig entretindre en vore el que m'envoltava dins d'aquell gran magatzem. El que més em va cridar l'atenció va ser el patiment de la majoria d'homes quan han d'acompanyar a les seues parelles.
Cares de desesperació quan elles van al vestidor carregades de roba, cares de son quan les hores es fan eternes entre pantalons, samarretes, faldes i demés; cares de conformitat quan han d'opinar sobre la possible compra; cares d'alegria quan la parella ha carregat tot el que volia i més (ja no importa que el compte d'estalvi se'n haja anat a fer la mà).
Qui estiguera veient-me a mi podria pensar el mateix, per què supose que la meua cara estaria dins d'alguna d'eixes possibilitats que he esmentat abans. Però notaria un lleuger canvi quan la meua visió es va fixar en dos coses. La primera, la falta de pudor per fer notablement prims els ninots que duen la roba al costat de les prestatgeries (ho podeu vore en la foto). I la segona, en el símbol d'una coneguda marca que em va deixar un poc fora de joc. Segons ho mires pots vore dues coses diferents.....no diré res....que cadascú ho imagine (mireu la foto).
