Em cague en el pare d'algú...

L'altre dia mantenia una (com sempre) maravellosa i enrequidora conversa amb Ka, una bona amiga i ment crítica com la meua (ja ens patix prou el seu Jo.. quan ens juntem els dos). A ella li contava el que podeu vore en este video (espere que s'haja carregat bé) que he penjat. Un xiquet de dos anys al que el seu pare el va enganxar al tabac quan només tenia any i mig. Una obra d'art del pare, tant com per a exhibirla en youtube ensenyant les 'habilitats' del seu fill a l'hora d'encendre la cigarreta. Segons vas veient el video observes com els amics del pare (d'una talla intelecual similar, supose) riuen la gràcia i l'adicció del xiquet per la nicotina .

El pare, sobresaltat per les preguntes dels que el critiquen, diu que ho va fer perquè la cigarreta calmava el mal que li feia una hèrnia que té el xiquet. Mira si li fa mal (to irònic) que es fuma més d'un paquet diari. Un remei que pareix tret de la 'Botiga de la abuela (xunga)'. Senyor (desgraciat) has comdemnat el teu fill a una mort prematura i a una adicció que no li curarà res, tot el contrari. Però, no hi ha res més intel.ligent que no anar al metge i inventar-se cures miraculoses. Olé!

Jo, si vols, et done un remei contra l'agilipollament (perdó per l'expressió). No tens més que apagar les cigarretes que encenga el teu fill en el teu cap. Això sí, abans que se les fume (al menys el teu fill salvarà una poqueta de la salut que li resta).