Pensava que este tipus de situacions només es podíen viure en els Estats Units, però no. Este matí he llegit la següent notícia: "Fuera del quirófano por un recibo impagado. La aseguradora Sanitas saca a un paciente de la sala de operaciones porque debía 166,44 euros".
Està clar que estem en crisi i 'la pela és la pela', però ningú havia avisat al pacient i a la seua familia del problema bancari que havia evitat que Sanitas cobrara l'últim pagaré (nomenaré la marca per a que ho tingam tots clar a l'hora de fer-nos un segur mèdic). Simplement, des de Sanitas li van dir que no l'operaven, que hi havia cua de gent que sí pagava (la dona va pagar de seguida que li ho van comentar, perquè a ella no li va arribar cap notificació diguent-li que hi havia un problema en el seu xec).
Una vergonya com una casa, senyors. La sanitat a Espanya, encara que és una de les que ofereix majors cobertures, va per mal camí. Des de la política de privatització de l'Esperanza a Madrid a la falta de sous dignes per a les persones que salven vides veiem com la sanitat espanyola comença a semblar-se a aquelles que donen prioritat a la gent de diners sobre la gran majoria. Sanitat pública i universal, però amb condicions tant per als treballadors com per als pacients. Menys diners en congressos, regals impropis, militarisme, borbons... i més presupost pel que és important.
